Avui ha començat el nou curs, esper que bé per a tots.
No tenc dades, però segur que el número d'alumnes extrangers ha augmentat, tot i que la nostra escola fins ara ha tengut un índex baix.
Sabem que la presència d'aquests alumnes és fins i tot enriquidora per a la convivència amb els nostres fills, però la seva escolarització duu un esforç afegit per als mestres que no sempre es té en compte (llengua, costums, nivell educatiu...). I aquest esforç es converteix en problema quan l'escolarització es concentra en uns centres concrets d'unes zones concretes, amb escoles que tenen un 65 i fins un 80% d'alumnat immigrant. La darrera Diada per l'educació pública es centrava en això (1, 2).

Però hi ha casos que ens mostren que si hi ha voluntat política, la no-concentració és possible i positiva:

Banyoles, exemple d'integració escolar

---

Una adequada política de redistribució ha evitat que un elevat nombre de fills d'immigrants es concentri en un sol centre

Als cinc anys de la iniciativa, pares i professors coincideixen a afirmar que el sistema està assumit i que, en general, ha demostrat la seva eficàcia. A pesar que l'escola té un índex d'estrangers que altres centres considerarien elevat -el 35%- el Pla de l'Ametller ha aconseguit superar l'estigma que venia associat a una immigració excessiva i ha començat a guanyar-se el respecte dels pares, que la consideren una "molt bona escola". Anna Vinyoles, que té dos fills en el centre, explica que la majoria dels pares autòctons estan molt contents amb la marxa de l'escola. "El més difícil era integrar a molts nens estrangers que arribaven a mitjan curs. Afortunadament, això ja no succeïx", recorda. Rocío Abelenda, portaveu de l'associació de mares i pares d'alumnes (AMPA) de l'escola, adverteix que amb els anys tots han après a superar els problemes de la immigració i que molts pares de la zona que abans evitaven l'escola ara decideixen dur allí als seus fills. L'escola, que conta aquest curs amb 412 alumnes, s'ha distingit per l'engegada d'intercanvis culturals que busquen la integració dels immigrants i un sens fi d'activitats que superen de llarg les d'altres escoles de la zona.

En general, no hi ha queixes dels pares immigrants pel fet que els seus fills hàgin d'agafar un autobús que els trasllada a altra escola del municipi més allunyada del seu domicili. Hi ha transport gratuït de matí, migdia i tarda. Un dels problemes que han detectat les escoles receptores, segons admet el director del centre, Pere Pujoràs, és la dificultat dels professors per a veure als pares i tenir amb ells alguna conversa. El viatge amb autobús suprimeix el fructífer contacte diari amb els pares.

A pesar que molts alumnes d'origen estranger han nascut a Banyoles i s'expressen perfectament en català i castellà, continuen sent comptabilitzats com immigrants a l'hora de la redistribució de l'alumnat. Pujolràs adverteix que la majoria d'aquests nens no han acudit a un parvulari i que a casa viuen una realitat i uns costums que contrasten amb el món escolar. Això fa que la seva adaptació a la rutina escolar sigui molt més complicada. "Creo que potser fa falta una nova generació perquè deixin de viure una doble situació en la qual hi ha visions molt distintes sobre els costums, el rol dels pares, la importància de la religió, etcètera".

Sovint, els alumnes es converteixen en improvisats traductors entre els professors i els seus pares, que no dominen l'idioma. Ahir mateix, el petit Mohamed, un menor que cursa aquest any segon de primària, transmetia al seu progenitor les novetats del curs que li acabava d'explicar el director: "Aquest curs, de nou a una i de tres a cinc".