AMPA CP Rafal Vell
Notícies, activitats, opinions... una comunicació més directa.

La diada de diumenge, a més de ser festiva per als nins i pares, també tenia un caire "reivindicatiu" del que volem que arribi a ser l'educació pública i del que no volem que arribi a ser. Per això es va llegir un manifest conjunt amb la Plataforma per l'Educació Pública (que justament coincidí amb una mascletà que feien els valencians just al costat).

Com diu al final, VOLEM L'EDUCACIÓ PÚBLICA QUE TOTS EN MEREIXEM

MANIFEST PER UNA EDUCACIÓ PÚBLICA, LAICA I DE QUALITAT

(format PDF)

La Federació de Pares i Mares d’Alumnes de Mallorca (FAPA-MALLORCA), el Sindicat de treballadores i treballadors de l’ensenyament – intersindical de les Illes Balears (STEI-i), la Federació de l’Ensenyament de la Unió General de Treballadors de Balears (FETE-UGT), la Federació de l’Ensenyament de Comissions Obreres a Balears (F E CC OO), el Sindicat d’Estudiants de les Illes Balears, la Coordinadora d’estudiants dels Països Catalans (CEPC) i l’Escola d’Estiu de Mallorca (MRP), integrants de la Plataforma per l’Educació Pública a Mallorca, consideram necessari i oportú sensibilitzar el conjunt de l’opinió pública, per tal de situar l’educació com a la primera prioritat de les polítiques de les nostres administracions públiques. L’educació és un dret, és un servei públic bàsic que contribueix a la formació integral de la persona, a la configuració d’un nou model de desenvolupament sostenible i a la millora de la qualitat de vida dels ciutadans de la nostra comunitat. Per tant les Administracions Públiques han d’invertir en Educació, al manco, el 6% del Producte Interior Brut de les Illes Balears (PIB). En aquests moments, les Administracions només inverteixen al voltant del 3’5% del PIB.

Per a nosaltres les diferents administracions haurien de garantir:

• L’Administració central hauria de doblar la seva aportació. Recordem que al seu moment es negociaren malament i hipotequen seriosament la nostra política educativa.
• L’Administració Autonòmica hauria de fer l’esforç inversor en manteniment i construcció de nous centres, en formació del professorat, en ’augment de plantilles, disminució de les ràtios i atenció a la diversitat. L’educació hauria de ser la primera prioritat en les polítiques d’inversions de la Comunitat.
• El Consell Insular de Mallorca ha de jugar un paper més actiu en el suport de polítiques de serveis educatius i de renovació pedagògica.
• Els Ajuntaments a més de millorar els serveis de manteniment dels centres educatius que li pertoquen, haurien de destinar recursos per serveis educatius complementaris (com activitats extraescolars) i implicar-se amb la problemàtica dels centres absentisme, convivència...).

• Tot això s’ha de programar amb la participació activa de la comunitat educativa i s’ha de respectar sempre les competències i recomanacions dels consells escolars.

  L’educació pública és la que garanteix una societat més democràtica, justa i participativa, i, en una societat multicultural com la nostra, l’ escola representa l’espai bàsic i primari de la vertadera interculturalitat. La millora qualitativa del conjunt de l’educació vindrà tan sols si l’escola pública hi juga un paper capdavanter.

  Podem fer veure a la ciutadania els avantatges de l’ensenyament públic i gratuït per a tothom, compensador de les desigualtats socials, on es desenvolupen projectes innovadors, creatius, solidaris, integradors i que ajuden a la cohesió social.

  L’Administració educativa ha de garantir, en les inversions i en la planificació, l’equitat del conjunt dels sistema i no supeditar-se exclusivament a pautes de la demanda.

  Denunciam l’absurd que representa finançar infraestructures d’escoles privades elitistes, quan els pressuposts de la Conselleria no cobreixen les necessitats de l’escola pública, especialment greus quan el pressupost per infraestructures s’ha reduït a la meitat, quan la gratuïtat dels llibres de text sempre és un projecte de futur, quan els serveis educatius per l’ensenyament públic van sempre per darrera de les necessitats i quan els centres públics assumeixen gaire bé tot el pes de la diversitat.

  Reclamam que els recursos econòmics es destinin al manteniment i a la millora del servei públic d’ensenyament, que garanteix la integració, la cohesió i la compensació de les desigualtats socials. Hi ha mancances tant de recursos de personal – professorat més u d’infantil, d’atenció a la diversitat, de pla d’acolliment lingüístic i cultural, de desdoblament d’idiomes o d’aules taller, desdoblaments de pràctiques de laboratori...-, com d’infraestructures i obres pendents a centres, centres nous que funcionen i encara no estan recepcionats pels ajuntaments respectius, esquerdes, vidres romputs, calefacció i condicionament de menjadors i biblioteques. També han minvat els pressuposts dels centres per despeses ordinàries, compra de llibres i material complementari.

  Volem mantenir i augmentar la qualitat dels centres públics i no consentirem cap actuació política que perjudiqui l’ensenyament públic a les Illes.

  Darrerament el decrets i ordres que ha tret la conselleria d’educació no estan ben vistos ni per la majoria dels sindicats ni per les organitzacions representatives de la comunitat educativa, ens referim a l’Ordre d’elecció de llengua del primer ensenyament per part dels pares i mares, al Decret d’homologació dels estudis de llengua catalana de l’educació secundària obligatòria i del batxillerat, al decret d’admissió d’alumnes, al projecte de Decret sobre mesures per a fomentar la competència lingüística en llengües estrangeres, l’anomenat decret de trilingüe i l’ordre de creació de places escolars en centres concertats més elitistes. Tampoc no està ben vista la subvenció que s’ha previst d’un milió d’euros per a la creació de places a centres concertats.

  Respecte al projecte de decretde trilingüe, nosaltres consideram que s’ha de fer, però respectant el decret de mínims que assegura, al manco, un 50% de l’ensenyament en català, augmentant l’ensenyament en llengües estrangeres fins al 20 % de l’horari lectiu, en condicions d’igualtat per a tots els centres. Per això necessitem un bon pla de formació del professorat i més recursos. Aquestes demandes han rebut el suport majoritari del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB).

  Rebutgem les mesures lingüístiques de l’actual govern i reafirmem la necessitat de consolidar vertaderes polítiques de normalització lingüística, sense introduir falsos debats en la societat i la comunitat educativa.

  Rebutgem les polítiques educatives que tendeixen a la privatització i a la degradació intencionada del sistema educatiu públic, des de l’educació infantil fins a la universitat.

  Reafirmem el nostre compromís per mobilitzar els col·lectius que representem, per tal d’afrontar els nous reptes que té el món educatiu. Volem mancomunar esforços amb tots els punts de coincidència expressats anteriorment. Estem oberts a la col·laboració amb totes les entitats que coincideixin en totes o en algunes de les nostres propostes. També, evidentment, estam oberts al diàleg i a la proposta constructiva amb el conjunt de les Administracions públiques. Les nostres Illes tenen molts de reptes per encarar el seu futur.

  Avui, aquí, volem demostrar que la diversitat ens enriqueix i ens apropa a una societat més democràtica, justa i participativa. Un bon sistema educatiu ens permetrà estar en millors condicions per afrontar tots aquests reptes.

  VOLEM L’ESCOLA PÚBLICA QUE TOTS ENS MEREIXEM

  Palma de Mallorca, 21 de maig de2006.